Los inicios de la escultura ligera en Mallorca (siglos XV y XVI). Documentos, obras y talleres
Abstract
La popularización de la técnica de la escultura ligera a finales de la Edad Media se relaciona con la finalidad práctica de las obras destinadas a usos litúrgicos y procesionales. En el artículo se estudia la introducción de esta técnica en la plástica gótica de Mallorca a lo largo del siglo XV y principios del XVI. La importancia del número de obras conservadas y la documentación relativa a su factura nos permitirán ana- lizar los talleres locales que se dedicaron a la producción de escultura ligera con un consagrado éxito. A partir de los datos documentales se ha podido conocer igualmente el uso de esta técnica para la fabricación de escenografías y obras efímeras destinadas a festividades, así como también la presencia de piezas de materiales «ligeros» en el ámbito doméstico
Downloads
Riferimenti bibliografici
A.A.V.V. (2016), La restauración de la Virgen de los Desamparados y su camarín, València: Generalitat Valenciana.
Barceló Crespí M., Rosselló Bordoy G. (1996), Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV, Palma: Canon.
Bergas Pastor F. (2017), Informe històric-artístic de sant Crist del davallament de l’església de Santa Mar-galida, Palma: Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca.
Bernís C. (1970), La moda y las imágenes góticas de la Virgen. Claves para su fechación, Archivo Español de Arte, 43/170, 193-218.
Bracons Clapés J. (1987), Els grups del Sant Sepulcre a Catalunya. Precisions sobre l’origen d’aquest model iconogràfic, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 29, 87-103.
Carrero Santamaría E. (2008), Monjas y conventos en el siglo XIV. Arquitectura e imagen, usos y devociones, en El «Libro de buen amor»: texto y contextos, G. Serés et alt [ed.], Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, 207-235.
Cerdà Garriga M. (2013), Las imágenes de María en el gótico mallorquín. Tipologías y variantes iconográficas, Eikón Imago, 3, 147-188. Disponible en: http://capire.es/eikonimago/index.php/eikonimago/article/view/47/0
Cerdà Garriga M. (2019), Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520). Els artífexs de l’escultura en fusta, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Domenge i Mesquida J. (2011), A laor de Déu e en remissió de pecats. Deixes artístiques en el testament del prevere de Mallorca Pau d’Olesa (1442), en Capitula facta et firmata: inquie-tuds artístiques en el quatre-cents, Terés M. R. [ed.], Valls: Cossetània Edicions, 483-549.
Español Bertran F. (2001), La escultura tardogótica en la Corona de Aragón», en Actas del Congreso Internacional sobre Gil de Siloé y la escultura de su época, Burgos 13-16 octubre de 1999, Cen-tro Cultural «Casa del Cordón», Burgos: Institución Fernán González – Academia Burgen-se de Historia y Bellas Artes, 287-333.
Estelrich i Costa J. (2002), El monestir de Santa Elisabet. Beguins, terceroles, jerònimes (1317-2000), Palma: Documenta Balear.
Font Obrador B. (1974), Historia de Llucmajor. Vol. 2, El siglo XV, Palma: [s.n.].
Gambús M., Genestar C., Paloub J., Reig A. (2000), Madera, corcho y tela encolada como soportes de la escultura policromada, en Actas del XIII Congreso de Conservación y Restauración de Bi-enes Culturales (Lleida 18-22 de octubre de 2000), Madrid: Asociación de Congresos de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, 475-481.
Gambús M. (2003), La imatge, en El Crist de la Sang. Memòria d’una restauració, Palma: Consell de Mallorca – Bisbat de Mallorca, 15-16.
Gambús M. (2008), L’obra de l’escultor Joan de Salas a Mallorca (1526-1538). Noves aportacions», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 64, 255-280.
García Llinàs A. (1997), Pla de Sant Jordi: Història d’un Poble. L’antic oratori medieval, Palma: Associ-ació de veïnats del Pla de Sant Jordi.
Jaén Pareja F. (2015), El conjunto escultórico del retablo mayor gótico. Octubre 2007-junio 2009, en La catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. III. Els restaura-dors documenten la reforma, Mas C. [ed.], Palma: Catedral de Mallorca, 2015, 26-40.
Jobani Fernández M. (1997), Un apunt per a la recerca de Gabriel Mòger, escultor i prevere, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 53, 395-404.
Juan Vicens A. (2014), Lapiscida vel ymaginairus. L’art de la pedra a la Mallorca a la baixa edat mitjana, Barcelona: publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Herrero-Cortell M.A., Puig Sanchis I. (2017), Materials i procediments artístics utilitzats pels pin-tors i artesans de València en la confecció dels entremesos de les entrades del rei Martí i el rei Ferran (1402, 1414), Ars Longa, 26, 33-50.
Llabrés G. (1920-1921), Galería de artistas mallorquines, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 18, 274-275.
Llabrés Martorell P. J. (1995), La celebració litúrgica, en La Seu de Mallorca, Pascual A. [ed.]. Palma: José J. de Olañeta ed., 217-237.
Llompart G., Juan J. (1961-1967), Las vírgenes-sagrario de Mallorca, Bolletí de la Societat Arqueològi-ca Lul·liana, 32, 177-192.
Llompart G. (1966), La fiesta del “Corpus Christi” y representaciones religiosas en Barcelona y Mallorca (siglos XIV-XVIII), Analecta Sacra Tarraconensia, 39, 25-45.
Llompart G. (1968-1972), Nótulas de arte gótico en la Catedral de Mallorca, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 33, 3-7.
Llompart G. (1976), Dos puntualizaciones definitivas sobre el retablo manierista de Sineu, Mayurqa, 16, 265-276.
Llompart G. (1977-1980), La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, 4 vol., Palma: Lluís Ripoll.
Llompart G. (1986), La Mare de Déu Morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia, en Món i mis-teri de la festa d’Elx, València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 93-100.
Llompart G. (1978), El Davallament de Mallorca, una paraliturgia medieval, Miscel·lània Litúrgica Catalana, I, 109-133.
Llompart G. (1980), Imágenes mallorquinas exentas del Niño Jesús, Boletín del Seminario de Estudi-os de Arte y Arqueología, 46, 363-374.
Llompart G. (2006), Les marededéus sagraris de Mallorca, Miscel·lània Litúrgica Catalana, XIV, 61-86.
Llompart G. (2009), La virgen de las nieves de Buñola y el taller de Domenico Gagini, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 104, 285-298.
Llompart G., Palou J. M. (1995), L’escultura gòtica, en La Seu de Mallorca, Pascual A. [ed.], Palma: José J. de Olañeta ed., 53-73.
Llompart G., Palou J. M. (2000), De portal a portal: innovació i tradició a l'escultura mallorquina del segle XV, en Al tombant de l'edat mitjana: tradició medieval i cultura humanista. XVIII Jor-nades d’Estudis Locals, Barceló Crespí, M. [ed.], Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 407-425.
Massip F. (1993), El descendimiento de la cruz: la vitalidad de una tradición, Hispanorama, 65, 26-41.
Montero Tortajada E. (2017), Noticias sobre la escultura en papel en Valencia y la Corona de Ara-gón durante la Baja Edad Media, en Escultura ligera, Román Garrido R. M., Catalán Martí J. I. [ed.], Valencia: Ajuntament de València, Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos, 99-108.
Munar Oliver G. (1950), Devoción en Mallorca de la Asunción, Palma: Sagrados Corazones, Palma.
Nicolau Bauzà J. (1968), El santo Cristo de Sóller, Palma: Sagrados Corazones.
Palou J. M. (1996), Els Mòger, en Gran Enciclopèdia de l’Escultura i la Pintura de les Balears, vol. 3, Palma: Promomallorca, , 263-273.
Palou J. M. (1998), Nostra Dona del Puig de Maria i l’escultura mariana medieval a Pollença, a El Puig de Pollença: espiritualitat, història, art, Pollença: El Gall, 1998, 17-24.
Pascual E. (1899-1900), Gasto para los entremeses de una festividad del Corpus (1442), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 8, 254.
Pons Cortès A., Molina Bergas F. (2012), Reformas y pervivencias medievales en la Capilla Real de la Seu de Mallorca. El caso del retablo gótico del altar mayor (s. XV-XX), Porticvm. Re-vista d’Estudis Medievals, 3, 72-100.
Ramis de Ayreflor J. (1905-1907), Documentos curiosos del Archivo Municipal de Sansellas. II. Inventari de la Iglesia Parroquial. 1482, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 11, 290-293.
Rotger M. (1891-1892), Noticias acerca del oratorio del Roser Vell de Pollensa. Extracto de las de-terminaciones del Consejo de esta villa (1512-1611), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·Liana, 4, 67-69.
Rotger M. (1969), Història de Pollença, vol 2., Palma: Sagrados Corazones, 1969 (1904).
Sabater T. (2002), La pintura mallorquina del segle XV, Palma: Edicions UIB.
Sarrió Martín M. F., Juanes Barber D., Ferrazza L. (2017), La imagen de San Miguel Arcángel del Ayuntamiento de Valencia. Análisis del sistema constructivo mediante el estudio con to-mografía computarizada (TC), en Escultura ligera, Román Garrido R. M., Catalán Martí J. I. [ed.], Valencia: Ajuntament de València, Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos, 9-23.
Sastre Moll J. (2007), La Seu de Mallorca (1390-1430): la prelatura del bisbe Lluís de Prades i d'Arenós, Palma: Consell de Mallorca, Departament de Cultura.
Sirera J. L. (2017), La festivitat del Corpus Christi com a focus de teatralitat, en La teatralitat medieval i la seva pervivència, Massip F., Kovács, L. [ed.], Barcelona: Edicions de la Universitat de Barce-lona – Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, 499-521.
Terrasa Rigo P. (2012), La calvacada dels Reis del betlem de les caputxines. Un exemple d’imatgeria lleugera, en El Pessebrisme a Catalunya i Mallorca. Segles XVII-XX, Palma: Mo-nestir de la Puríssima Concepció, 198-215.
Terrasa Rigo P. (2017), La restauració de la Mare de Déu de Consolació. Dades històriques, revisió de l’autoria i estudi material de la peça, en Santanyí: lengua, terres i gent. II Jornades d’Estudis Locals de Santanyí, Palma: Ajuntament de Santanyí, 179-196.
Gli autori che pubblicano su questa rivista accettano le seguenti condizioni:
Gli autori mantengono i diritti sulla loro opera e cedono alla rivista il diritto di prima pubblicazione dell'opera, contemporaneamente licenziata sotto una Licenza Creative Commons - Attribuzione - Non opere derivate 4.0 Internazionale che permette ad altri di condividere l'opera indicando la paternità intellettuale e la prima pubblicazione su questa rivista.
Gli autori possono aderire ad altri accordi di licenza non esclusiva per la distribuzione della versione dell'opera pubblicata (es. depositarla in un archivio istituzionale o pubblicarla in una monografia), a patto di indicare che la prima pubblicazione è avvenuta su questa rivista.
Gli autori possono diffondere la loro opera online (es. in repository istituzionali o nel loro sito web) prima e durante il processo di submission, poiché può portare a scambi produttivi e aumentare le citazioni dell'opera pubblicata (Vedi The Effect of Open Access).
